​

Després d'uns 15 minuts recorrent passadissos interminables i baixant metres i més metres amb distints ascensors, arribau a l'estrella de la corona de la visita guiada: la cambra cuïrassada del Banc d'Espanya.

​

Us aturau davant de la seva brillant porta. Et quedes bocabadat mirant-la, quan, de sobte, el guia comença a parlar i parlar...

​

"Segons les últimes dades disponibles, a la fi de 2017 el Banc d'Espanya comptava amb 9,1 milions unces troy d'or, dels quals un terç es troben a la cambra cuirassada sota la plaça de Cibeles (els altres dos terços estan ben guardats en Londres i Nova York). Aquesta infraestructura va començar a construir-se en 1932 i va finalitzar dos anys i mig després, obra de l'arquitecte José Yarnoz Larrosa. El seu cost va ser de 9 milions i mig de pessetes, i van intervenir 260 obrers en la seva construcció. La càmera es va inaugurar poc abans de la Guerra Civil, durant la qual va funcionar com a refugi contra els bombardejos.

​

Una de les mesures de seguretat que més impacta als nostres visitants és el fet de què la sala sencera s'omple amb un cabdal d'aigua. L'aigua procedeix de dos rierols subterranis: Les Pascualas, que corre gairebé a nivell de superfície al llarg de l'Passeig de la Castellana, i Orpesa, que baixa pel carrer Alcalá i alimenta la font de Cibeles.

​

La porta que veieu aquí al davant està feta totalment d'acer. L'acer és un aliatge dels elements ferro i carboni. Aquest aliatge és molt útil per construir estructures molt resistents, ja que l'acer és molt dens, es pot soldar fàcilment ja que el seu punt de fusió és més baixa que la del ferro per sí sol, i també és bastant mal·leable.

 

Per poder rompre la porta, s'hauria de fer una força enorme: equivalent al seu propi pes.

​

Si em seguiu, us puc contar més detalls sobre la fabricació dels lingots d'or que trobarem al seu interior...".